ARTISTES

Andrés Hispano és realitzador audiovisual, comissari, pintor i articulista. Està llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i ​​escriu regularment al suplement de cultura de La Vanguardia. Ha comissariat exposicions com La ciutat dels cineastes, El rei de la casa o That's not Entertainment!

Mercè Alsina és crítica d'art i és llicenciada en Geografia i Història. És crítica d’art i membre de l’Associació Catalana i Internacional de Crítics d’Art. Ha comissariat diverses exposicions i ha publicat en diferents formats sobre art com per exemple ◦ Etapa com a directora de la galeria ARTUAL, de Barcelona (1986-1996) ◦ Com a directora, guionista i/o realitzadora, és autora de diferents reportatges i documentals.

Fèlix és realitzador, guionista i editor. Actualment codirigeix alguns capítols de Soy Cámara amb Andrés Hispano, amb qui també va dirigir Baixa Fidelitat i treballar com a guionista i editor per a Boing Boing Buddha. De 1997 a 1999 va dirigir una quinzena de documentals per a Barcelona tv. Ha impartit classes de historia i teoria de la imatge a l’Escola Superior de Disseny Elisava, així com a masters y tallers de vàries universitats. Ha escrit articles sobre crítica de la imatge per Manía, Archipiélago, Cultura/s (La Vanguardia) o El Estado Mental, entre d’altres publicacions.

Artista visual que desenvolupa els seus projectes al voltant del concepte de paisatge. A través d'intervencions artístiques efímeres en llocs escollits amb cura, l'autor proposa una mirada lúdica i desinhibida sobre el territori. Utilitzant la fotografia com a mitjà per explorar el territori. Gusi documenta la relació amb el paisatge amb la intenció que l'espectador es qüestioni l'ús que fa de la natura. Introdueix de manera habitual un element interactiu amb el públic, servint-se d'intervencions o accions.

És historiadora i artista visual. Els seus projectes artístics es desenvolupen a les interseccions entre el pensament social i la filosofia de la imatge, articulant diferents tècniques fotogràfiques, vídeo, text i instal·lació. Les seves obres investiguen la societat tecnològica, l'excedent d'imatges, el fetitxisme i la ideologia, la contrainformació, el tecnocapitalisme i la utopia política, i tracten sobre com aquests conceptes arriben i transformen el subjecte contemporani.

Carles Barba Masagué, o Carlos Barba va ser un empresari i director de cinema documental. Va estudiar a l'Escola Pia de Terrasa, va llicenciar-se com a perit mercantil i comercià amb matèries primeres tèxtils. Com molts amateurs, va descobrir la seva passió prioritària d'una manera espontània, registrant en imatges les seves vivències. Les seves obres eren de l'època franquista. Els seus guions destil·len un humor agredolç i va més enllà del que estava permès, amb una certa ambigüitat, presentant les dues cares més oposades de la moral social d'aquella època.

Joan Fontcuberta i Villà és artista, docent, assagista, crític i promotor d'art especialitzat en fotografia. Actualment forma part de l'equip directiu de panoràmic. Va rebre premis com el Hasselbald i el David Octavius Hill Medal entre d'altres. L'obra de Joan Fontcuberta s'inscriu en una línia crítica de la concepció de la fotografia com a evidència de la realitat. Molts dels seus treballs versen sobre el "posar en dubte" la veritat que se li atorga a les imatges fotogràfiques. 

Cristina Núñez Salmerón és una fotògrafa espanyola. Viu i treballa a Chiasso, Suïssa. La seva obra se centra principalment en l'autoretrat com a forma de teràpia. És una artista fotògrafa autodidacta, el seu  treball sobre la fotografia i el vídeo ha estat publicat i exhibit internacionalment. El 2020 obté un Doctorat per Publicacions sobre la seva pràctica i metodologia a l'Acadèmia de Belles Arts de la Universitat de Derby, al Regne Unit.

Va serun fotògraf considerat un pioner de la composició de sèries fotogràfiques, al que se'l va conèixer sobretot per les seves fotografies fetes al Barri Xino (el Raval, Barcelona), on havia viscut i on el seu pare treballava. El tema comú a les seves obres sempre ha estat el carrer i les persones que el transiten. Va aconseguir combinar la vida deixada o de mala qualitat dels barris amb el fotoreportatge modern.

Nascuda a Nova York i morta a Chicago, va iniciar-se al mont de la fotografia als anys 50, quan va obtenir la seva primera càmera. Amb poc menys de 30 anys, va començar a utilitzar el seu lavabo a la casa de la família per a qui treballava de mainadera com a cambra fosca per revelar les seves fotografies. El tema de la seva obra va anar des de les ocupacions de la gent fins a aquells objectes o llocs abandonats que trobava.

Coneguda per la seva obra com a format visibilitzador i activista respecte temes com la comunitat LGTB i el moviment antidroga, Nan Goldin és una fotògrafa estatunidenca que va començar al món de la fotografia quan un treballador de la seva escola li va donar una càmera amb 15 anys, poc temps després del suïcidi de la seva germana. Va dedicar molt temps a fotografiar els barris gais i a persones trans o drag queens, emfatitzant en la bellesa i el glamour d'allò inusual o fora de la norma.

Lee Friedlander és un fotògraf i artista nord-americà. Als anys seixanta i setanta, Friedlander va crear un llenguatge visual molt influenciant que sovint imitava el "paisatge social urbà". A moltes de les seves fotografies s'hi inclouen fragments de reflexos davant de botigues, estructures emmarcades per tanques, cartells i rètols de carrer.

Llicenciada en Imatge per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, paral.lelament cursa estudis de disseny a l’Escola Elisava de Barcelona. A través del moviment, la llum, el desenfocament i la perspectiva intenta trencar amb els convencionalismes fotogràfics. A mitjans dels anys vuitanta, comença a treballar com a fotògrafa a revistes internacionals d'arquitectura i d'interiorisme ia la il·lustració fotogràfica de llibres i, esporàdicament, a anuncis televisius. Durant els anys 1996-1998 va ser l'organitzadora del primer supermercat de fotografia d'autor, anomenat Fotosf.

Jordi Guillumet és un fotògraf català. Va estudiar Història de l'art i Disseny industrial. Amb una carrera com a professor, actualment és professor de Fotografia a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. La personalitat de la seva obra rau en la combinació de l'experimentació amb processos fotogràfics antics, com la cianotípia, la goma bicromada i la càmera estenopeica, amb una percepció escenogràfica de l'entorn (fictici o real) que transmet una profunditat de camp que es magnifica amb l'efecte estètic de caràcter malenconiós que atorguen les tècniques usades.

Weronika Gesicka, graduada al departament de gràfics de l'Acadèmia de Belles Arts de Varsòvia i de l'Acadèmia de Fotografia de la mateixa ciutat. Weronika està fent projectes sobre la memòria i els seus mecanismes. Està interessada en les teories científiques i pseudocientífiques, mnemotècniques i diversos trastorns relacionats amb ella. El seu principal camp d'activitat és la fotografia, però també crea objectes i artefactes, sovint en col·laboració amb artesans i de vegades amb altres artistes. Una part important del seu art és treballar amb materials d'arxiu de diverses fonts.

Chema Madoz  és un fotògraf espanyol. Es va formar a la Universitat Complutense de Madrid. Ha realitzat nombroses exposicions individuals, tant a Espanya com a l'estranger, i la seva obra és molt respectada per la crítica. Amant del blanc i negre, la seva obra recull imatges extretes d'hàbils jocs d'imaginació, en els quals perspectives i textures teixeixen les seves imatges.

Erwin Wurm és un escultor i fotògraf austríac. Format a l'Acadèmia d'Arts Aplicades de Viena i en l'Acadèmia de Belles Arts de Viena entre. En la seva obra apareixen tant el mateix artista, com altres persones que col·laboren amb ell, en absurdes postures esculturals, en la majoria dels casos amb l'ús d'objectes quotidians. Les seves imatges no són altra cosa que la documentació d'una performance. Tracta de revisar el concepte d'escultura en dos aspectes: reubicar els objectes per humanitzar i objetualitzar el cos humà.

Rosana Antolí és llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i màster en Performance pel Royal College of Art de Londres. És una artista i activista que explora les interseccions entre art, política i estils de vida, amb una voluntat de resistència davant les imposicions socials de comportament.

Reconegut fotògraf peruà. Estudia Psicologia a la Universitat Catòlica del Perú, Cinema a l'Institut Italià de Cultura i Fotografia al Centre del Video i la Imatge i comença a dedicar-se a la fotografia. És director de la Biennal de Fotografia de Lima i de Lima Photo, fira especialitzada en galeries de fotografia. És coeditor de la revista CDI del Centre de la Imatge i de Somni de la Raó, revista llatinoamericana de fotografia.

Lucia Piedra és Investigadora, comissària independent i professora. Explora l’activisme antiracista i descolonial, les maneres de representació, les formes de governabilitat i el pensament crític. Ha cursat el Màster en Estudis Culturals i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona, el Programa d’Estudis Independents coordinat pel MACBA i el grup de recerca Cos i Textualitat de la Universitat Autònoma de Barcelona.