Santa Mònica -TABULA RASA
També coneguda com la locució llatina per a “taula rasa”, tabula rasa és aquella tauleta de cera encara verge d’inscripcions. Aquell full en blanc on s’hi ha d’anar escrivint quelcom per tal de muntar una història. Aquesta metàfora ens serveix per parlar sobre la memòria i el trencaclosques que formen els records dins la nostra ment, que és el que ja van fer Mònica Rosselló i Jordi Guillumet quan van inaugurar l’exposició al 2000 i que ara, vint anys més tard, han recuperat.
Feta per Mònica Rosselló i Jordi Guillumet
Santa Mònica
14 d'octubre - 28 de novembre 2021
Tabula rasa es una exposició que representa els primers records quie tens quan neixes, utilitza el joc de les diapositives per imitar els records que tenim al cervell.
El primer que veus a la sala es una pàgina en blanc, com quan acabes de nèixer i ets com un conte que esta per començar, una vegada camines per abançar a la següent sala es veu reflectida la teva sombra a la imatge, com si es comecessin a escriure els teus primers records.
A la següent sala et trobes amb una tela en format circular on aparèixen deferents imatges que van cambiant i representen els nostres records. Aquestes teles estan pintades amb una pintura o una especie de barnis especial que reten la llum, com els records que son propis teus però es poden manipular externament o per tu mateix ja que el nostre cervell s'inventa molta part dels nosrtes "records". Això ho representen amb les teles que si et quedes una estona tapant la llum amb una determinada forma es queda la marca, com en la foto en que surto abraçant a la Raquel.
Quan passes a la següent sala veus una tela pintada del mateix bernis o pintura que reten la llum, i apareix una imatge en la qual es van enfocant diferents persones de les fotos, com quant tu meres una foto de l'infancia de la teva mare o teva amb un grup d'amics i enfoques la vista primer en una persona, desprès en l'altre, tot seguit el el plat de menjar que hi ha a la taula...
Per últim tenim la sobra d'una ciutat reflectada en una tela, però si vas a la part del darrere de la tela on s'enfoquen les coses pots veure tot de materials com llibres, pilotes, tota mena d'objectes que formen part d'un record especial per la gent que treballa al museu.
A mi aquesta exposició hem va agradar molt, ja que els artistes ens la van explicar molt bé, hem va agradar perquè hem va transetre un missatge molt bonic, hem va fer reflexionar molt sobre els bebés i com som quan neixem, també sobre la mort i el pas del temps, era una exposició molt minimalista però que transmetia un missatge molt potent. La part que més hem va agradar va ser entrar dins del cercle de teless on anaven cambiant les diapositives i experimentar amb les formes que deixava la sombra sobre la tela.