GLOSSARI

ENQUADRAMENT: Fragment de la composició inicial escollida per fer una nova fotografia, pot ser tant horitzontal com vertical.

FORA DE CAMP: Allò que no veiem en l'enquadrament però que d'alguna manera o una altra forma part de l'escena, ja sigui perquè l'enquadrament ens ho suggereix o perquè ens ho imaginem. 

PROFUNDITAT DE CAMP: L'espai que hi ha entre dos punts, pròxim i llunyà, de manera que els objectes que hi ha entre aquests dos punts queden enfocats.

DISTÀNCIA FOCAL: La distància entre el centre òptic d'una lent i el punt on la imatge queda projectada. 

REGLA DELS TERÇOS: En fotografia, la regla dels terços divideix una imatge en nou parts iguals. Aquestes es divideixen per dues línies imaginàries iguals, dues de forma horitzontal i dues més de forma vertical. Els quatre punts formats per les interseccions d'aquestes línies poden ser utilitzats per efectes d'alineació en fotografia.

COMPOSICIÓ: La manera en la que s'organitza una fotografia i de quina manera estan disposats els elements.

• Centre d'interes: Indica el més important de la fotografia, es a dir de que tracta, pot ser d'un gos, una casa, una flor... El tema principal de l'imatge, que no vol dir que estigui al centre de l'imatge.

• Ompla l'encuadre: Si vols explicar una "cosa" i sigui el centre d'interés, procura ocupar la major part de la fotografia amb aquesta "cosa"

• Líneas: Les lineas aporten formes i contorns, amb les lineas dirigim la mirada d'un lloc a l'altre de la fotografia, poden ser verticals i horitzontals fan que la imatge aparenti ser més estàtica, en cambi les diagonals fan que tingui més moviment i l'imatge sigui més dimàmica.

• Regla dels tercis: Divideix una imatge en nou parts iguals. Aquestes es divideixen per dues línies imaginàries iguals, dues de forma horitzontal i dues més de forma vertical. Els quatre punts formats per les interseccions d'aquestes línies poden ser utilitzats per efectes d'alineació en fotografia.

 

PLANS:

• Pla sencer: En aquest pla podem observar la silueta sencera que fotografiem.​

• Pla Americà: Podem observar la silueta per sobre dels genolls.​

• Pla mig: Podem observar la silueta de cintura cap amunt.​

• Pla mig curt: Podem observar la silueta més per sobre de la cintura però per sota de les espatlles.​

• Primer pla: Podem observar les espatlles i la cara.​

• Primeríssim primer pla: Podem observar aproximadament des del front fins a la barbeta de l'o de la model.​

• Pla detall: Podem observar una part concreta d'un cos o objecte.

LLENGUATGE AUDIOVISUAL:​ El llenguatge audiovisual és un sistema de comunicació multisensorial basat en un conjunt de recursos expressius que es transmeten a través de l'ús de les tecnologies de la informació com els vídeos i àudios.

STEADYCAM:​ L'steadicam és el nom comercial del primer sistema d'estabilització per càmeres de cinema i televisió permetent la presa de vistes al vol, en tràvelings versàtils, gràcies a un enginyós sistema d'arnès i d'un braç articulat.

CÀMERA OBJECTIVA:​ Quan la càmera adopta un punt de vista neutre, com el que adoptaria un espectador extern que simplement mira des de fora el que està passant.

FOTOGRAMES CLAU: En animació tradicional, un quadre o fotograma clau és un dibuix que defineix l'estat inicial o final del que serà una transició suau i continuada. S'anomena "quadre" perquè la seva posició en el temps es mesura en quadres d'una tira de pel·lícula.

CONTRALLUM: Posició en què l’objecte rep la llum del costat oposat al costat pel qual el mires.

PANORÀMICA: És un moviment d'imatge que consisteix en fer rotar la càmera sobre el seu propi eix.

TRÀVELING: El tràveling(travelling en anglès) és un moviment que desplaça la càmera d’un lloc a un altre, normalment sobre uns rails. Segons els moviments distingim entre tràveling lateral o frontal.

DIRECTOR CINEMATOGRÀFIC: És qui dirigeix ​​l'enregistrament d'una pel·lícula o contingut audiovisual. La seva tasca se centra a donar instruccions als actors, preparar un guió tècnic i triar la posició de la càmera i el tipus de pla.

MOVIMENT DE CÀMERA: Els moviments de càmera no estan efectuats de manera aleatòria per fer més dinàmica la pel·lícula. Cada moviment té un objectiu diferent i específic, que pot transmetre diferents tipus de sensacions a l'espectador. Hi ha diferents tipus de moviments de càmera segons el que vols transmetre i com.

MOVIMENT LLIURE: El moviment lliure és quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua (quan porta la càmera una persona a sobre).

CÀMERA FIXA: Quan es roda en càmera fixa, la càmera està immòbil sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant. En els primers anys del cinema la càmera fixa era molt habitual en totes les produccions.

MUNTATGE: Generalment, tant al cinema com a la televisió les escenes es construeixen combinant diferents plans. D’aquesta combinació de plans en diem muntatge. El muntatge també pot donar significat a les imatges.

MUNTATGE DIALÈCTIC: El muntatge dialèctic és aquell que pretén que de dos plans successius en sorgeixi una idea, que no hi és en cap dels dos per separat. També se l’anomena muntatge ideològic, muntatge expressiu o muntatge d’atraccions. 

MUNTATGE ALTERN: El muntatge altern consisteix en dues o més accions que es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents i que, finalment, convergiran. Les escenes de persecució en són un exemple.

MUNTATGE PARAL·LEL: En el muntatge paral·lel, dues o més escenes, que passen en moments i en llocs diferents, se’ns van mostrant als espectadors per crear un estat d’ànim o una associació d’idees.

PLA SEQÜENCIA: El pla seqüència és una excepció a aquesta norma del muntatge. Anomenem pla seqüencia a aquell pla que es manté durant tota una seqüència. És a dir, l’escena no està formada per una suma de diferents plans, sinó que un sol pla ininterromput segueix tota l’acció

CONTINUITAT O RACCORD: S’entén per continuïtat o raccord la relació entre un pla i el següent en el muntatge.

​

Briefing: document en el qual es recull tota la informació prèvia sobre l’empresa i el producte per tal de poder iniciar la campanya en la direcció encertada.

Segmentació: és l’acció de dividir el conjunt del mercat en diferents parts per a triar el públic objectiu de cada anunci. Aquesta divisió es pot fer amb diferents criteris: edat, sexe, interessos, etc.

Públic objectiu: és el grup de persones que comparteixen unes determinades característiques i que per això seran el públic a qui anirà dirigit un anunci. En anglès s’utilitza el terme target.

Director d’estratègia (Planner): és la persona (o departament) encarregada de dissenyar la planificació d’una campanya publicitària.
Identificació: estratègia publicitària que consisteix a buscar que l’espectador d’un anunci s’identifiqui amb el seu protagonista, de manera que vulgui consumir el mateix producte. S’acostuma a distingir entre identificació real i identificació ideal.
Posicionament: estratègia que consisteix a determinar en quin espai es col·loca el propi producte respecte dels de la competència en la ment del consumidor.
Eslògan: frase breu que resumeix el missatge d’una campanya publicitària i normalment es col·loca al final dels anuncis televisius.
Publicitat emocional: estratègia que consisteix a anunciar un producte utilitzant emocions lligades al producte en lloc d’arguments racionals.
Publicitat viral: publicitat (de vegades camuflada) que es transmet per internet de manera similar a com es transmet un virus: una cèl·lula infectada en contagia unes quantes que al seu torn en contagien cadascuna unes quantes més i d’aquesta manera amb l’acció de cada actor no es sumen infectats sinó que es multipliquen.
Jocs publicitaris: jocs, generalment gratuïts i a Internet, encarregats per una marca per tal que el seu producte o logo sigui el centre del joc.
Publicitat enganyosa: publicitat que indueix els espectadors a errors sobre la seva naturalesa, preu, qualitat, etc.
Postproducció: és l’etapa final del rodatge d’un anunci en la qual es munten les imatges, es retoquen si cal, s’hi afegeixen efectes especials, la banda sonora, etc.

PERFORMANCE: Expressió artística que mostra que l'art no es limita a la creació d'objectes, tota una experiencia amb l'objectiu de transmetret emocions.

HAPPENING: Sorgeix al 1950 i és considera una manifestació artísitca multidisciplinària, es caracteritza per la participació espontània o provocada del públic.

COMISSARI O CURATOR: Responsable d'elaborar el discurs tècnic i conceptual d'una exposició, es a dir prepara com serà l'escenari, quins artistes participaran quins textos estaàn col·locats... És l'especialista de l'exposició i ho organitza tot perquè l'exposició et transmeti sentiments.